L'Organització

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català i té com a objectius:

  • Ampliar l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes
  • Incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes
  • Promocionar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana

L’Organització Capital de la Cultura Catalana, entitat independent de la societat civil creada el 1998 i membre del Bureau Internacional de Capitals Culturals, és qui ha implantat i desenvolupa la capitalitat de la cultura catalana en l’àmbit lingüístic i cultural.

L’entitat també impulsa iniciatives de dinamització i promoció cultural com els 7 savis de Catalunya o els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, entre d’altres.

Les ciutats

Les ciutats que han acollit la capitalitat de la cultura catalana han estat les següents:

Vic 2016 pren el relleu de Vilafranca 2015 com a Capital de la Cultura Catalana

La ciutat de Vic inicia aquest proper divendres, dia 1 de gener, la seva Capital de la Cultura Catalana 2016. Vic pren el relleu com a referent cultural per a l’àmbit lingüístic català de Vilafranca del Penedès, que he exercit com a Capital de la Cultura Catalana enguany, segons que ha informat avui Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana.

 

Vic durà a terme l’obertura formal de la seva Capital de la Cultura Catalana 2016 el dissabte dia 16 de gener amb l’espectacle “Engeguem”. A partir d’aquesta data la ciutat desenvoluparà vuitanta activitats, les quals estan detallades al web www.viccc2016.cat

 

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha expressat amb motiu de l’inici de la Capital de la Cultura Catalana 2016 que “la cultura, que és una de les nostres senyes d’identitat que ens defineix com a individus i com a societat en una terra tant arrelada i estimada, ens dibuixa d’on venim i cap a on anem com a ciutat, territori, i com a País. És la nostra fortalesa, la convicció, l’adaptabilitat i la nostra capacitat de treball, columna vertebral d’una cultura que ens impregna a tots els que vivim i compartim plegats la ciutat de Vic”.

 

De la seva banda l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha fet balanç de la seva capitalitat cultural. Ha declarat que “. La implicació de les nostres entitats, voluntaris, i de la nostra ciutadania en general ha permès que gairebé cent mil persones hagin gaudit de les activitats programades a banda de la nostra activitat cultural ordinària.

 

A més, Vilafranca 2015 ha estat un molt bon laboratori d’idees culturals, fins el punt que algunes han deixat el seu pòsit i poden convertir-se en esdeveniments que se celebrin de forma regular, com la Fira de la Cuina del Vi, el festival de música de l’estiu, l’Estival, i la Fira de les Festes Majors, entre d’altres.

 

Per tot plegat, el balanç d’aquest any cultural per a la nostra ciutat ha estat molt positiu. S’ha constatat la cultura com a un eix fonamental per vertebrar la nostra societat, essent alhora un clar element de dinamització econòmica.

 

Desitgem a Vic que gaudeixi del seu any cultural en tota la seva potència i amplitud. Estic plenament convençut que Vic exercirà amb tota dignitat la Capital de la Cultura Catalana 2016”.

 

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.

La Capital de la Cultura Catalana Vilafranca 2015 a El Punt Avui TV

El Punt Avui TV inicia aquest dimecres, dia 22 d’abril, l’emissió de l’espot promocional de la Capital de la Cultura Catalana Vilafranca del Penedès 2015.

 

El Punt Avui TV té un acord de col.laboració amb l’organització Capital de la Cultura Catalana per a la promoció de les capitals culturals en la seva programació.

 

A l’espot de Vilafranca 2015 es recorden també totes les capitals de la cultura catalana designades fins ara. És a dir: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra 2011, Tarragona 2012, Ripoll 2013, Barcelona 2014, Vilafranca del Penedès 2015, Vic 2016, Reus 2017, Manresa 2018 i Cervera 2019.

 

El Punt Avui TV és un canal de televisió generalista amb seu a Sant Just Desvern (Baix Llobregat). El canal va iniciar les emissions regulars la Diada de Sant Jordi de 2014. Està disponible a través de la televisió digital terrestre en diferents demarcacions del Principat de Catalunya i també arreu del món mitjançant Internet.

 

Vilafranca, referent de la projecció internacional

Una notícia de l’Eix Diari.

 

El pla de projecció exterior aprovat per l’Ajuntament de Vilafranca fa just un any comença a donar els seus fruits després dels primers mesos en funcionament. A manca de resultats que així ho certifiquin i quan encara queden quasi tres anys pel seu desenvolupament absolut, l’estratègia adoptada per la capital de l’Alt Penedès sembla trobar-se en el bon camí.

 

I és que segons afirma el director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, Jordi Castells, ens que ha confeccionat la metodologia a seguir, el model vilafranquí ja és una referència per a una ciutat tan gran com Lima, “que voldria tenir un posicionament global com el que ja té Vilafranca”.

 

La comparació és entre dues poblacions totalment diferents, ja que la capital del Perú té quasi 8 milions d’habitants (més de 9 si comptéssim tota la seva conurbació), el que equivaldria a 200 Vilafranques. Segons Castells no és només Vilafranca, sinó també la veïna Igualada, municipi de característiques demogràfiques similars a la vila penedesenca, la que també és una referència per les institucions peruanes, ja que segueix les mateixes pautes.

 

De fet, l’estratègia comuna que se segueix és l’anomenat Pla de Projecció Exterior i Cooperació al Desenvolupament, impulsat des de la Diputació “per reforçar l’acció internacional” de ciutats i en el qual, a part de Vilafranca i Igualada, també hi formen part, cada ciutat amb les seves pròpies particularitats, Calella, Castelldefels, Granollers, Mataró i Vic. Totes elles tenen per objectiu “posicionar la ciutat en un entorn global i buscar oportunitats en el sector empresarial” argumenta el director de Relacions Internacionals de la Diputació.

 

Les accions que es fan amb aquet pla són per projectar-se a l’estranger però cuidant i potenciant les distincions interiors que, al cap i a la fi, són la base de tot plegat. En el cas de Vilafranca hi ha tres eixos estratègics que s’estan desenvolupant: el de presentar-se com la capital catalana del vi; la seva riquesa cultural i patrimonial; i la projecció de la capital altpenedesenca i les seves rodalies com una regió ecosostenible i innovadora en l’aprofitament energètic.

 

Castells afirma que les institucions de Lima “volen el mateix reconeixement que Vilafranca o Igualada, properes a Barcelona però amb la seva pròpia personalitat” i en aquest sentit afegeix que des del país sud-americà es lamenta que “al Perú, exteriorment, només té presència Cuzco i el Machu Picchu” deixant tota una ciutat com Lima pràcticament a l’anonimat.

 

Al 2017, quan acabi l’execució del pla, o potser fins i tot abans, serà el moment de fer un balanç concloent amb dades i resultats, però de moment sembla ser que Vilafranca ja ha creuat l’Atlàntic i ha arribat a la ribera del Pacífic.

La ciutat de Cervera escollida Capital de la Cultura Catalana 2019

La ciutat de Cervera (La Segarra, 9.212 habitants i 55 Km2) ha estat elegida com a Capital de la Cultura Catalana 2019, segons que ha informat avui Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana.
Cervera va aprovar per unanimitat presentar la seva candidatura com a referent cultural de l’àmbit lingüístic català en el Ple de la Paeria del dia 16 de desembre de 2014.
 
Cervera té una àmplia vida cultural dinamitzada per un conjunt de grups i associacions. Quant als equipaments culturals Cervera disposa d’un complet Centre Municipal de Cultura, el Museu Comarcal de Cervera, l’Auditori municipal, l’Església de Sant Joan de Jerusalem (segle XIII) i el Paranimf de la Universitat de Cervera, utilitzats eventualment com a sales culturals, que donen cabuda a xerrades, exposicions, recitals poètics, concerts de música, etc. El Conservatori de Grau Professional és un altre equipament de gran rellevància per a la ciutat. També la Biblioteca Comarcal Josep Finestres així com l’arxiu històric comarcal, l’arxiu regional de Cervera i l’arxiu general de la universitat. D’altra banda, el Gran Teatre de la Passió és una de les sales de més aforament de Catalunya, amb 1.800 butaques
 
En els propers dies, el Paer en Cap (Alcalde) de Cervera, Ramon Royes, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, signaran l’acord oficial de nominació de la ciutat de Cervera com a Capital de la Cultura Catalana 2019.
 
Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català:
 
2004: Banyoles
2005: Esparreguera
2006: Amposta
2007: Lleida
2008: Perpinyà
2009: Figueres
2010: Badalona
2011: Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra
2012: Tarragona
2013: Ripoll
2014: Barcelona
2015: Vilafranca del Penedès
2016: Vic
2017: Reus
2018: Manresa
2019: Cervera
La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Puerto Rico inicia la Capital Americana de la Cultura 2015 homenatjant Pau Casals

L’Estat lliure associat de Puerto Rico ha iniciat la seva Capital Americana de la Cultura 2015 homenatjant el mestre Pau Casals i Defilló (El Vendrell,1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973), que va viure a Puerto Rico des del 1956 fins a la seva mort i Estat on va desenvolupar una ingent labor musical. L’acte s’ha celebrat a la localitat de Mayagüez, on el 1853 va néixer Pilar Defilló Amiguet, mare de Pau Casals.

 

Marta Casals Istomin, vídua de Pau Casals, ha fet una emotiva intervenció on ha recordat detalladament la gran labor que a Puerto Rico y des de Puerto Rico arreu del món havia fet el mestre Casals. Marta Casals ha recordat també l’amistat que tingué amb Luis Muñoz Marín, primer governador elegit democràticament a Puerto Rico.

 

A l’acte d’homenatge a Pau Casals, celebrat al Teatre Yagüez, coincidint amb l’obertura de la Capital Americana de la Cultura 2015, hi han assistit l’alcalde de Mayagüez, José Guillermo Rodríguez, que s’ha mostrat convençut que la restauració de la casa on va viure la mare de Pau Casals serà una nova icona de Puerto Rico; tots els membres de l’assemblea municipal de la ciutat; el president del Bureau Internacional de Capitals Culturals, Xavier Tudela, qui ha qualificat a Pau Casals de “català universal, músic excels i gegant defensor dels drets humans”; Rafael Hernández Colón, antic governador de Puerto Rico; el president de la Cambra de Representants de Puerto Rico, Jaime Perelló, qui ha recordat que l’amistat de Casals i Muñoz Marín va donar grans fruits a Puerto Rico, i el president de la universitat de Puerto Rico, Urayoán Walker, en representació del governador actual Alejandro García Padilla, qui ha expressat que el Puerto Rico contemporani no hauria estat el mateix sense Casals.

 

D’altra banda, properament s’inaugurarà la remodelació de la casa Defilló de Mayagüez, on va néixer i viure una part de la seva vida la mare de Pau Casals. En aquest habitatge el músic va fer un emotiu concert d’homenatge a la seva mare durant el primer viatge que va fer a Puerto Rico, el 1955. La casa s’utilitzarà per a presentar exposicions de la vida i obra del músic. Una de les obres que inclourà serà una escultura de Pau Casals.

 

Fotografia de mayaguezsabeamango.com (d’esquerra a dreta): Xavier Tudela, president del Bureau Internacional de Capitals Culturals; Marta Casals Istomin, vídua de Pau Casals; Pura Vicenty, presidenta de la legislatura municipal de Mayagüez, i José Guillermo Rodríguez, alcalde de Mayagüez.

2015

Vilafranca del Penedès
Alt Penedès

2014

Barcelona
Barcelonès

2013

Ripoll
Ripollès

2012

Tarragona
Tarragonès

2011

Escaldes-Emgordany
Principat d’Andorra

2010

Badalona
Barcelonès

2009

Figueres
Alt Empordà

Objectius

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Amb els objectius de contribuir a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes, i finalment, promocionar i promoure el municipi designat la Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de marc de 2006.

Més informació >